Nucli antic de Palamós

 El teixit urbà de Palamós es forma a partir de la vila vella, l’eixample industrial, el poble de Sant Joan, el coster i els masos. El nucli antic de Palamós té l’origen a l’emplaçament intramurs dels habitatges dels pobladors temorosos dels embats que per via marítima i terrestre patia la vila, ja sigui per pirateria com per les disputes militars.

Església de Santa Maria del Mar:

L’església parroquial té l’origen en una capella dedicada a Santa Maria. La capella fou bastida el 1334, com a dependent de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà, ampliada el 1371 i convertida en parròquia independent el 1428. L’any 1434 s’inicià la construcció del temple actual, quan s’enderrocà la part nova construïda, perquè no hi cabia. El 1521 s’inicià la segona etapa de construcció, que abastava les dues darreres capelles laterals, el cor, el vestíbul, les portes del sud i de l’est i el campanar. És un monument d’estil gòtic tardà, de considerables proporcions, orientat al nord i amb els murs arrebossats. El campanar és una torre de planta quadrada, amb coronament apiramidat modern (aquesta estructura particular es deu al fet s’hi va integrar l’antiga “torre del Consell” del segle XIV). Cal mencionar, també, el retaule de l’altar major que, encara que fou en part destruït a la Guerra Civil, conserva dos elements originals del final del segle XVI: el bancal de 1580, construït pel mestre imaginaire Joan Ballester, i els set quadres pintats pel pintor renaixentista Isaac Hermes Vermei d’Utrecht, pintor de cambra de Lluís de Requesens, governador de Milà.

Capella del Carme

El 31 de maig de 1761 Mossèn Miquel Costa va deixar la seva casa i uns terrenys per bastir-hi un hospital i una capella dedicada a la Verge del Carme. Donà també una imatge de la Verge i els objectes de culte. Set anys després s’inaugura l’església. L’any 1938 l’edifici es va cremar.

Actualment només ens resta la capella de l’antic hospital, rehabilitada al S. XXI convertint-la en un equipament cultural, porta d’entrada al patrimoni local i espai d’art d’Ezequiel Torroella.

Horaris

Cementiri de Palamós:

Inaugurat l’any 1897 en un promontori proper al nucli urbà. És un recinte de planta trapezoidal, obert amb un portal de mig punt damunt del qual hi ha un frontó triangular, rematat per una creu de ferro. Al seu interior trobem diversos recintes, el primer dels quals conté uns quants sepulcres i panteons d’interès artístic. Al fons se situa la capella del cementiri o capella del Sant Crist, d’estil neogòtic. A l’entrada del cementiri hi ha ubicada des del 1904 la Creu del Portal, creu de terme de 1593 que es trobava ubicada a la plaça dels Arbres.

Convent dels Agustins:

El convent de Palamós té el seu origen en una capella edificada abans del 1509, dedicada a Nostra Senyora de Gràcia i situada al paratge de sa Punta. Aviat la Mare de Déu titular i la mateixa capella es van convertir en un centre de devoció força estimat pels palamosins. El lloc va patir els efectes del saqueig de la vila per Barba-rossa, el 1543.

Després del desastre, un cop recuperada la normalitat, es va restaurar, obra que ja estaria enllestida el 1561. La vila de Palamós va demanar la fundació del convent dels agustins, fet que es va concretar el 1568. Immediatament es va procedir a adaptar l’església per a la nova funció, aixecant les dependències necessàries i ampliant-la. El claustre ja era acabat el 1577.

El convent va gaudir de gran prosperitat durant el segle XVII, fins que va ser destruït durant el setge de les tropes franceses, l’any 1695. Molts anys després, entre 1772 i 1791, es va reconstruir al lloc on hi havia l’hospital dels pobres. Amb la desamortització va passar a mans municipals. Llavors es va transformar en escola però poc després va ser arrendat per instal·lar-hi una fàbrica de suro. Finalment va ser enderrocat l’any 1991. Una part dels elements recuperats han estat instal·lats al parc del Pedró a tall de monuments: la portalada, amb l’escut dels comtes de Palamós, una part del claustre i la rosassa.

Canó de Palamós ( c/del Canó): 

El conegut canó, immortalitzat amb la famosa havanera d’Ortega Monasterio i que es recorda amb una placa situada al mateix carrer del Canó, és una peça d’artilleria del segle XVIII que pot correspondre a un gran vaixell o bé a una peça de vigilància de costa. És probable que formés part de les defenses de Palamós i que en la guerra del Francès fos llençat a la mar per tal d’inutilitzar-lo. És en aquest emplaçament des de l’any 1963. Es tracta d’un canó de 3,10 metres de llarg, de 55 centímetres de diàmetre a la culata i de prop de dues tones. És del tipus “de 24”, segons les marques estampades i que avui ja no es llegeixen. Això vol dir que llançava boles de ferro de 24 lliures.

El Far:

Es troba a 25 metres de la vora del mar, en un rocall marí anomenat la Punta del Molí.  Aquest rocall protegia antigament el port natural de Palamós dels vents de llevant i gregal.  El far està orientat al migdia. La instal·lació va entrar en actiu l’1 de setembre de 1865, té una forma diferent als fars de la Costa Brava, petit i amb una torre hexagonal coronada amb una cúpula gris. La seva situació en terreny urbanitzat, va permetre que al 1917, amb l’arribada de la xarxa elèctrica a Palamós, fós uns dels primers fars electrificats d’Espanya.

Al 1975 es va fer una reforma important a l’estructura a causa de les greus esquerdes que tenia l’edifici antic, provocades, principalment, pels bombardejos que va patir durant la Guerra Civil i, sobretot, com a conseqüència de l’extracció de pedra d’una pedrera veïna.

Barri del Pedró:

La vila de Palamós es va fundar en un promontori (el Pedró) de 12 m d’altitud. Tot i l’expansió de l’època industrial i les alteracions urbanístiques posteriors, el barri del Pedró conserva el traçat urbà del nucli medieval primitiu amb els seus carrers estrets i amb pendent, situat en el promontori i dominat per l’església parroquial. Com deia Josep Pla, la posició de Palamós encarada a ponent sobre la badia permet que des dels seus carrers i miradors es puguin contemplar uns crepuscles magnífics sobre la mar i les muntanyes que la limiten

L’eixample:

L’actual Eixample de Palamós, situat a la zona de la platja, era conegut a principis del segle XX com El Arenal i més tard als anys 60 com el barri de la Platja. Es va construir a les darreries del segle XIX i va donar resposta a les demandes de la indústria surotapera i a la implantació del tren petit entre Palamós i Girona.

S’hi conserven algunes cases i fàbriques interessants amb alguns detalls modernistes i anteriors, però el barri s’ha transformat considerablement. Van formar-se així unes illes amples i suficients per cobrir les necessitats d’instal·lacions industrials i la construcció d’habitatges per a obrers. Davant la mar, paral·lel a la platja, hi ha l’ample passeig marítim, projectat al segon decenni del segle XX.

El traçat antic del poble de Sant Joan arrenca amb el veïnatge de cases de pagès i d’habitatges menestrals al voltant de la plaça i de l’església. L’annexió de Sant Joan de Palamós al terme municipal es va produir el 1942.

Església de Santa Eugènia de Vila-romà:

Església de l’antic municipi de Sant Joan de Palamós, fundada en el s. Xl era possessió del monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, que potser va ser qui va fundar-hi la parròquia, segregant-la de Sant Mateu de Vall-llobrega. Està documentada com a capella de Sant Joan l’any 1314 hi va ser l’església parroquial de tots dos pobles fins a l’any 1429.

El 1543 es produeix el saqueig de la vila i de l’església per part dels turcs de Barba-rossa, que la cremaren i robaren les campanes. Posteriorment se li fan alguns treballs de manteniment, però no eren suficients, fins que al 1765 s’inicia l’edifici actual seguint el projecte del frare caputxí Joan Ranter. A la portada de la façana hi ha inscrita la data de 1778 però les obres es van allargar, de fet, fins a l’any 1810.

Cementeri de Sant Joan:

El primer cementiri de Sant Joan de Palamós estava situat al costat de l’església de Santa Eugènia de Vila-romà. A principis del segle XX,  a conseqüència de la seva saturació es va impulsar la construcció d’un nou cementiri, a la perifèria del nucli urbà. L’any 1907 es va comprar un solar al sector de la Fosca. La seva construcció es va allargar a causa de diversos problemes i dificultats econòmiques, finalment es va inaugurar l’any 1911.

Té una capella senzilla, feta pel mestre d’obres Salvi Palau Esteve. L’any 2017 s’hi va instal·lar un grup escultòric de l’artista palamosina Tània Font, dedicat a les víctimes del nazisme, especialment als nou veïns del municipi que van ser deportats als camps de concentració

Església de Santa Maria de la Fosca:

Capella construïda l’any 1946, impulsada per les famílies que formaven la primera colònia d’estiuejants. Va ser beneïda pel rector de Sant Joan de Palamós, mossèn Gaspar Coll, el 7 d’abril de l’any 1947. Costa de trobar, tal com ha quedat amagada entre construccions modernes i els arbres que l’envolten. És un edifici inspirat en l’arquitectura religiosa popular, on es pot contemplar el disseny del presbiteri de l’altar, fet per l’artista Narcís Comadira el 1968.

Pont d’Eiffel:

El pont va ser construït l’any 1878 per la companyia de Gustave Eiffel per a la ciutat de Girona,   juntament amb uns altres set ponts metàl·lics, amb motiu de l’arribada a la capital gironina de la línia del tren. Originàriament es va col·locar sobre el riu Güell, franquejant l’accés a Girona davant de la Devesa, anomenat “el pont del rellotge”. L’any 1961, va ser desmuntat d’aquest emplaçament amb motiu de l’ampliació del pas de la zona on es trobava.

Pocs anys després va ser comprat pels promotors de la urbanització Paratge Balitrà per facilitar les comunicacions entre Palamós i aquell sector, va ser instal·lat sobre l’Aubi l’any 1968 i es va inaugurar el dia de la Festa Major de 1969.

Casa de la Vila:

La Casa de la Vila ha estat situada en aquest lloc des del segle XVII, en una finca que incloïa tres forns públics i una font. La remodelació de la part noble, abocada al carrer Major, va ser sufragada per Josep Mauri i Vilar i projectada per l’enginyer palamosí Zoilo Costart, l’any 1906. És un edifici d’estil eclèctic, amb una gran obertura triforada a la planta noble, que dóna accés a la balustrada, amb un frontó on hi ha l’escut de la vila. Les finestres de la planta baixa són fruit d’una remodelació moderna.

A l’interior hi ha una pintura de Josep M. Sert, de l’any 1935, que es titula La República dels Pescadors. Va ser retocada pel mateix autor després de la Guerra per adequar-la als nou temps, eliminant-hi la bandera republicana. També hi ha un baix relleu de Miquel Blay

Passeig del Mar

El passeig del Mar és un símbol per als palamosins, davant la mar, paral·lel a la platja, hi ha l’ample passeig, que s’allarga des de la plaça Murada, davant del nucli antic fins a enllaçar amb el terme de Sant Antoni de Calonge. Una barana, interrompuda amb escales d’accés a la sorra i miradors semicirculars, separa la platja de les construccions situades a primera línia del front marítim. Una doble renglera de plataners conforma el tram central, sense pavimentar.

Va ser dissenyat i construït per l’enginyer palamosí Zoilo Costart a partir de 1904 a instàncies d’uns quants propietaris de primera línia que van donar els terrenys i van pagar les obres fins al carrer de l’Alba. A canvi, l’Ajuntament va posar-hi set bancs i vuit fanals. Però el seu aspecte actual és fruit d’un nou projecte del mateix enginyer fet deu anys després. Posteriorment ha estat ampliat i modificat nombrosos cops, especialment als anys seixanta i noranta del segle passat.

Al llarg del passeig podem trobar una escultura de l’artista bisbalenc Joan Abras amb tres figures dedicada al món de la pesca. També hi ha diversos monòlits dedicats a diferents àmbits del treball dels palamosins. A més, hi ha dues àrees amb jocs infantils, una zona per jugar a bàsquet, a la petanca i dues fonts per beure

Teatre La Gorga

El dilluns 13 de febrer de 1899, vigília de Carnaval, la Sociedad Recreativa Centro Económico va inaugurar l’edifici que ara acull El Centre Cultural La Gorga.

Han estat 121 anys d’un equipament la vida del qual sempre ha estat lligada a l’activitat cultural dels palamosins.. A l’inici a mans de la Sociedad Recreativa Centro Económico, una època on a la sala de baix s’hi feien concerts i balls, a dalt hi havia la biblioteca on s’hi feien exposicions, conferències, petits concerts, obres de teatre, era on s’hi trobaven els tertulians, sobre tot de caire anarquista com republicans i altres intel·lectuals de la vila.  Més tard els baixos es varen convertir en cinema. Posteriorment el dalt va ser la Casa de la Cultura Municipal, on va acollir la biblioteca pública de Palamós i uns estudis de ràdio, primer amb la Voz de la Costa Brava i després de Ràdio Estudiantil, l’embrió de l’actual Ràdio Palamós.

El 1996 va començar la darrera etapa, després d’una llarga rehabilitació,  amb l’equipament com el coneixem en l’actualitat, que consta d’un teatre-auditori, una sala polivalent i les oficines de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament.

www.lagorga.cat

Claustre del Mas del Vent

El Mas del Vent originalment dit Mas Brugarol, se situa al nucli de la Fosca de Palamós, l’edifici actual de la masia, reconstruïda al segle XVI i modificada al XVIII, és fruit d’una restauració duta a terme pel prestigiós despatx d’arquitectura RCR, inclòs dins de l’Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya . Conserva la torre de defensa del segle XVI (té una porta amb la data de 1585), de planta circular, lleugerament atalussada.

Als anys cinquanta del segle XX Hans Engelhorn adquireix el claustre instal·lat en el jardí a un antiquari madrileny, una obra que en els darrers anys ha provocat un intens debat intel·lectual sobre la seva autenticitat, alguns especialistes l’han considerat romànic i altres creuen que és fet al segle XX .  També hi destaquen escultures de Xavier Medina-Campeny i de Xavier Escribà.

La Barraca d’en Dalí:

A prop del Mas Juny, una finca dins del paratge de la platja de Castell, hi ha una petita construcció de pedra coneguda com la “barraca d’en Dalí”.

L’any 1940 Alberto Puig adquireix el Mas Juny, dins les seves terres va construir per al seu amic Salvador Dalí una cabana-estudi, en un lloc aïllat, per què hi pogués treballar. Dalí hi va anar en diverses ocasions però no és probable que la fes servir com a taller.

La porta inclinada que singularitza aquesta construcció de pedra està inspirada en una aquarel·la dibuixada per Dalí l’any 1948

Refugi antiaeri de l’escola Ruiz Giménez:

Durant la Guerra Civil, a Palamós és té constància que es van construir o habilitar 22 refugis antiaeris de major o menor grandària i complexitat.

L’escola Ruiz Giménez o Escola de La Vila va ser dissenyada per Rafael Sánchez Echevarría, iniciant la seva construcció el 1931 i inaugurant-la el 1933.  L’edifici, de grans proporcions i estructura simètrica, s’emmarca dins l’estil classicista de les escoles públiques noucentistes. Hi havia l’escola de nenes, que ocupava la part dreta de l’edifici, i la de nens, que era a la part esquerra. Durant la Guerra Civil es va construir un refugi antiaeri al pati de l’escola, i que fou de fet, el primer refugi que es va aixecar a la vila de Palamós. Actualment es conserva en bon estat, sent una peça clau de memòria històrica per entendre els efectes de la guerra a casa nostra.

El territori de la vila de Palamós va ser comprat l’any 1277 pel rei Pere II, mogut per l’afany de posseir un enclavament estratègic al nord de Barcelona en la lluita per l’expansió i domini de la Mediterrània.

El 1279 el mateix rei va atorgar una carta de poblament i de franquícia a tots aquells que volguessin habitar aquell llogaret anomenat “Palamors”.

Actualment el port de Palamós és la porta marítima de les comarques de Girona i té una dimensió comercial, pesquera, turística i cultural. No podeu deixar de visitar:

El Museu de la Pesca:

A Palamós el treball de l’home a la mar esdevé espectacle als ulls del visitant: a mitja tarda l’arribada de les barques a port i la descàrrega de peix ofereix un quadre de moviment color inigualable.

A Palamós, però, el món pesquer no s’acaba al moll, sinó que té continuïtat en el Museu de la Pesca, situat en un antic rafal portuari, únic a la Mediterrània en la seva especialitat. Aquest centre presenta el passat, el present i el futur de la pesca, a través de la seva exposició permanent i d’un conjunt d’activitats vinculades al fet marítim i pesquer de la Costa Brava.

El Museu es complementa amb les Barques del Peix, un autèntic museu flotant amb embarcacions visitables.

L’Espai del Peix:

L’Espai del Peix, una aula gastronòmica del Museu de la Pesca, per identificar el peix i aprendre a preparar-lo i cuinar-lo, de la mà de la tradició gastronòmica marinera. Es fan cursos, show-cookings, tallers i degustacions dels plats típics de peix.

La Llotja i el mercat del Peix:

La llotja del peix, és l’espai específic del port pesquer on es subhasta el peix pescat del dia. La Confraria de Pescadors de Palamós https://confraria.cat és l’encarregada de l’organització de la subhasta diària del peix, i la gestió posterior de cobrament i pagament dels imports a clients (compradors de peix) i proveïdors (barques).

Des del Museu de la Pesca es fan visites per veure i conèixer el funcionament de la subhasta diària del peix a la llotja de Palamós.

Horaris: els divendres a la tarda de setembre a juny / cada tarda de juliol i agost.
Més informació

MERCAT DEL PEIX aquest mercat de la llotja complementa el Mercat Municipal i s’hi serveix cada tarda el producte desembarcat per les barques de la Confraria de Pescadors de Palamós de 16 a 20 hores.

El Palamós marítim es pot resseguir pel camí de ronda que surt de la platja Gran, s’enfila cap al Pedró, voreja la costa cap a llevant i avança cap a cap Roig, a Calella de Palafrugell. Ens trobarem el Port Marina, la cala del Morro del Vedell i els Pots i unes escales en porten a cala Margarida als peus de cap Gros. El camí ens mena fins a la platja de la Fosca, de poca profunditat i encarada a sud-est. Fins a Castell hi destaquem:

El castell de Sant Esteve de Mar:

El Castell de Sant Esteve està ubicat entre la platja de La Fosca i la cala S’Alguer, en un indret paisatgísticament privilegiat de cara a mar sobre un penya-segat.

Erigit sobre una vil·la romana, el castell de Sant Esteve s’esmenta per primer cop el 1063. El 1277, Pere II el Gran el comprà per defensar el territori de Palamors, on va fundar un port reial per als seus vaixells, i afavorí el seu poblament amb l’atorgament de privilegis en un document anomenat Carta Pobla (1279).

Perduda la seva notorietat, conservà les funcions militars i de vigilància durant les èpoques medieval i moderna, com a punt de control sobre la navegació i de defensa contra la pirateria. Amb el temps, es reconvertí en masia dedicada a tasques agropecuàries. Als anys trenta del segle XX l’adquirí el príncep rus Alexis M ‘Divani i el començà a restaurar, però amb la seva mort es frustrà l’intent, quedant abandonat.

Al 1949 es declarat Bé Cultural i d’Interès Nacional, al 2011 l’Ajuntament de Palamós va passar ser el titular del Castell de Sant Esteve i és en aquest moment que s’inicien els treballs de conservació de l’estructura.

El Museu de la Pesca  organitza visites guiades regulars al castell de Sant Esteve per explicar l’origen, tipologia, arquitectura i funcions de l’edifici, així com el seu paper en la història convulsa de Palamós.

La cala s’Alguer:

Petita cala situada entre la Fosca i la platja de Castell, una miniatura urbana arran de mar, tenen interès com a mostres d’arquitectura popular les barraques i casetes de pescadors (Bé Cultural d’Interès Nacional  des del 2004). Era un barri de barraques de pescadors que es remunta al segle XV, donaven refugi als pescadors i als estris i ormeigs de pesca, són petites construccions amb voltes de maó a la catalana, blanques i amb portes i finestres de colors.

S´Alguer està format per quatre unitats diferenciades. Així, venint des de llevant, la primera platja que ens trobem és la Cala Petita de S´Alguer o Cala Pellerida. A continuació la Cala de S´Alguer Gran o S´Alguer pròpiament dit. Després, el racó de la Barraca de la Cadena i per últim la Cala del Polvorí.

Considerada com una de les caletes amb més encís de tota la Costa Brava.

Paratge de Castell:

L’Espai Natural Castell-Cap Roig, és un paisatge mediterrani en estat pur. Una zona boscosa de bosc mediterrani de 1100 hectàrees al costat de la costa, entre els municipis de Palamós, Calella de Palafrugell i Mont-ras, un entorn de gran valor paisatgístic on es pot descobrir la barraca de Dalí, Cala Estreta, Cala Corbs, Cala el Crit, el poblat ibèric de Sa Cobertera, o la casa del conegut pintor Josep Maria Sert, entre altres. A part es poden realitzar múltiples activitats com el senderisme, el ciclisme, la pràctica de Kayak que permet visitar les Illes Formigues o gaudir de la platja.

El paratge de Castell s’ha mantingut aïllat i conservat, al 1994 gràcies a un referèndum popular, es va evitar la seva urbanització. La seva platja, és considerada com la més verge de la Costa Brava.

Poblat ibèric de Castell:

Entre la platja de Castell i la Foradada, hi ha el promontori de Sa Cobertera, on al segle VI aC fins al II dC, es van assentar els ibers. El poblat ibèric de Castell esdevingué un important enclavament en les rutes comercials desenvolupades al voltant de la ciutat grega d’Empúries. La seva ubicació en un petita península va proporcionar al seus habitants, els indigets, un alt control del territori. El seu desenvolupament es va anar adaptant a l’orografia del turó tal com mostren diferents estructures construïdes amb la finalitat de salvar els desnivells.

Format inicialment per unes poques cabanes aïllades, va tenir el seu moment àlgid i de màxim creixement cap als segles IV i III aC, quan ja es tractava d’un recinte fortificat, amb nombrosos habitatges situats sobre terrasses esglaonades, amb murs de contenció, que salven el desnivell del terreny. L’entrada al recinte estava flanquejada per dues torres quadrades exemptes. Hi havia una gran cisterna i, extramurs, un camp de sitges on s’emmagatzemava el gra. També hi ha indicis d’un temple situat a la part més elevada del poblat. Després d’Ullastret, és el poblat indiget més important del país.

El jaciment declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser descobert l’any 1935 per Lluís Barceló i Bou i gràcies a les excavacions, es van poder trobar diversos materials arqueològics, el més important avui dia, és una làmina de plom inscrita, sent el més extens que s’ha trobat a Catalunya.

El Museu de la Pesca organitza visites guiades regulars al poblat ibèric per explicar l’origen, tipologia, arquitectura i funcions.

Barraca de pescadors de cala Estreta:

A partir de la punta de Castell, la costa és retallada: cala Senià, cala Canyers amb la seva font ran de mar, cala dels Corbs i cala Estreta, fins al cap de Planes, punt on comença el municipi de Mont-ras. En aquesta última cala s’hi ha restaurat una antiga barraca de pescadors, referenciada en un document de l’any 1531, encara que la construcció actual és del segle XIX, una construcció tradicional de pedra amb volta catalana, a recer de la tramuntana.

El paisatge palamosí és la combinació harmònica de la plana de l’Aubi, les Gavarres i la Mediterrània.

Les muntanyes de les Gavarres, incloses dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, són representatives de les serralades costaneres del sistema mediterrani septentrional i ens parlen de l’explotació tradicional del rerepaís de la vila amb una vegetació característica de suredes, alzines, brucs, etc. i uns elements arquitectònics que li confereixen identitat i caràcter a aquesta ocupació mil·lenària.

Si hi resseguiu els senders coneixereu moltes possibilitats de descoberta de:

El castell de Vila-romà:

Del castell de Vila-romà no se’n coneix cap data concreta de construcció. L’estructura de l’edifici, així com algunes rengleres de “pedres en forma d’espina”, l’anomenat “opus spicatum”, fa pensar que va ser edificat el segle XI o potser el XII. Tot i que no trobem cap referència documental fins al 1276 que reflecteix la compra del castell feta per Pere Castellnou, bisbe de Girona, a Pere Alemany, que devia ser l’antic senyor del castell.

Al segle XV sembla que es va realitzar l’única modificació coneguda al castell: s’hi afegí un altre edifici anomenat Palau i una capella dedicada a Sant Antoni. El 1514 el bisbe Guillem Ramón de Boïl cedeix el castell a Joan Ribes com a masoveria. A partir d’aquest moment el castell entra en decadència i en estat de ruïna.

L’any 1812, va ser destruït per les tropes franceses. El Castell té una importància patrimonial reconeguda perquè està declarat “Bé Cultural d’Interès Nacional”,  a més és un monument singular, ja que és un dels pocs castells de l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres.

El santuari de Bell-lloc:

Santa Maria de Bell-lloc, situada als peus del Montagut, sota el castell de Vila-romà. Esmentada l’any 1273 en el testament de Pere Alemany, senyor de Vila-romà. Va ser reconstruïda l’any 1758, juntament amb la casa de l’ermità, després que les guerres amb els francesos l’haguessin deixat molt malmesa. Desamortitzada al segle XIX, va ser adquirida per Josep Molla, propietari del mas Perearnau, situat prop de la capella. La família Molla en va mantenir la propietat fins que l’any 1963 va ser venuda i en l’actualitat forma part d’un complex hoteler.

És un santuari marià existent el 1272. Sant Josep Oriol hi va posseir un benefici eclesiàstic l’any 1675. Va ser aixecat per devoció marinera i és motiu d’una romeria anual, a rel de la gran pesta que es va patir l’any 1652, Palamós va prometre de celebrar a perpetuïtat el romiatge i l’aplec al setembre.

El dolmen de Montagut:

El Montagut és una muntanya de 266m d’altitud que es troba entre els municipis de Palamós i Vall-llobrega, dins l’espai protegit de Les Gavarres. En el puig es troba el Dolmen de Montagut, l’element arqueològic més antic que es conserva a Palamós, construït entre el 2700 i el 2200 a.C., datat entre el calcolític i el bronze antic. A més, és el primer lloc d’on es té constància d’assentaments humans al municipi. Actualment només conserva tres lloses de la cambra en el seu estat original, clavades verticalment, i les restes del que havia estat el túmul que el cobria. Es tracta d’una possible galeria catalana en forma de “U”.

A Les Gavarres hi ha diversos monuments megalítics i es situen principalment en punts elevats i dominants sobre el paisatge del voltant, com és el cas del dolmen de Montagut. Això no només fa que es pugui tenir una visió panoràmica de l’entorn sinó que també seria possible una comunicació entre les persones que hi hagués a cada monument, ja sigui oral o visualment. Des del mirador que hi ha a pocs metres del dolmen podreu gaudir d’unes magnífiques vistes de Palamós i rodalies.

Per tenir unes visions panoràmiques de la vila, diferents indrets ens permeten de fer-ho. Us proposem:

Cap Gros:

La muntanya de Palamós des d’on s’albira tot el terme de la vila, aquesta muntanya conserva uns indrets naturals de gran bellesa, tant pel que fa a flora i la fauna, com per l’interès, des del punt de vista geològic, que tenen les seves formacions rocoses. I és un mirador privilegiat des d’on es poden contemplar les illes Formigues, Castell i tota la Fosca.

Cap Gros, és un accident singular: un promontori de 74 m d’altitud que cau acinglerat sobre la mar i “sembla un grandiós llom d’elefant que s’immergeix a la mar amb un aire pesat i bonàs i una indiferència monstruosa”, com va escriure Josep Pla.

El dolmen de Montagut:

El cim del Montagut de 268m, s’hi conserva l’element patrimonial cultural més antic de Palamós,  el dolmen de Montagut, datat entre el calcolític i el bronze antic. A banda de ser un mirador excepcional que ens permet contemplar una amplia franja costanera amb Palamós i el seu port,  Sant Antoni de Calonge amb tota la plana de Calonge, Vall-llobrega, Mont-ras i gran quantitat d’urbanitzacions.

El Far:

El mirador del far ens ofereix una visió de la badia i perspectives de les Gavarres i l’Ardenya. Són recomanables les postes de sol i, a les set del matí, la sortida conjunta de les barques de pesca d’arrossegament.

L’edifici del far es troba a 25 metres de la vora del mar, en un rocall marí anomenat la Punta del Molí.  Aquest rocall protegia antigament el port natural de Palamós dels vents de llevant i gregal.  El far està orientat al migdia. La instal·lació va entrar en actiu l’1 de setembre de 1865, té una forma diferents dels fars de la Costa Brava, petit i amb una torre hexagonal coronada amb una cúpula grisa. La seva situació en terreny urbanitzat, va permetre que al 1917, amb l’arribada de la xarxa elèctrica a Palamós, fos uns dels primers fars electrificats d’Espanya.

El 1975 es va fer una reforma important a l’estructura a causa de les greus esquerdes que tenia l’edifici antic, provocades, principalment, pels bombardejos que va patir durant la Guerra Civil i, sobretot, a conseqüència de l’extracció de pedra d’una pedrera veïna.

El Pedró:

A la zona més alta del Pedró, a tocar del passeig de les Pites, hi ha el parc del Convent dels Agustins, on hi resten peces arquitectòniques de l’antic convent del segle XVI.  Aquest punt àlgid de la vila s’hi pot gaudir de les bones vistes de cap Gros i el port esportiu Marina.

El Molí de Vent:

Situat en el puig del Molí de Vent, amb l’interior travessat per refugis antiaeris de la Guerra Civil i amb una bateria de costa al cim, possibilita una vista magnífica sobre el pla de la riera Aubi, amb el poble de Sant Joan de Palamós a la seva falda.

La Pineda d’en Gori

La Pineda d’en Gori és un espai situat entre les cales de la Fosca i de s’Alguer, entre el perfum i l’ombra dels pins, veiem les illes Formigues, cala Pallarida i s’Alguer. Mediterrània pura.

La Plaça Murada:

La plaça Murada, el mirador natural del port i la platja Gran, des del qual, al capvespre, es poden observar unes magnífiques postes de sol. Escriptors com Josep Pla i Joan Gomis han estat uns fidels del lloc.

A tocar hi ha les escales del Casino, que van des de l’Onze de Setembre fins a la plaça Murada, van ser construïdes l’any 1867.  Reben aquests nom, ja que el 1855 a la plaça s’hi va ubicar el Casino La Unión, que fou el nucli de relació de la burgesia palamosina.

La punta del Moll Nou:

El moll primitiu de Palamós es va construir entre els segles XVI i XVIII, amb les aportacions econòmiques del compte de Palamós i del propi ajuntament. L’esclat de la indústria suro-tapera i els nous vaixells de vapor, amb més calat, va provocar la remodelació del moll comercial per donar seguretat al port especialment contra els temporals de migjorn, el 1902 es va inicial la construcció del dic de protecció o “moll nou”.

L’escullera, és un tram de passeig tradicional, on s’arriba a la  balisa de la punta del port, realitzada pels arquitectes Aranda, Pigem i Vilalta (RCR Arquitectes) l’any 1997. Sota la balisa es pot contemplar el mar obert, observar les maniobres dels vaixells i la paciència dels pescadors de canya.

Sa Cobertera o sa Corbatera de Castell:

El promontori on està situat el poblat iber des d’on s’observa el paisatge únic de la platja i la plana de Castell, l’últim paratge verge de la Costa Brava.

Davant de sa Corbatera de Castell, emergeix de la mar un monòlit rocós anomenat l’Agulla de Castell i, en el recòndit i estret engolfament de sa Faixa Vermella, hi ha sa Foradada de Castell, un penyal que té un túnel natural a la base, el qual es pot travessar amb una petita embarcació.